Aquest article és continuació del darrer que vaig publicar aquí al Cèrcol, el del 15 de setembre. De veritat, em sap greu poder-lo fer. M’estimaria molt més que el que vull comentar no hagués existit, i que totes dues notícies no formessin part de la llarga llista d’entrebancs per al progrés de la llengua catalana que posen precisament aquells que més diuen defensar-la.
Primera notícia. Com comentàvem el dia passat, l’escriptor Jaume Clotet dedicava una columna a El Nacional a la resposta davant la denúncia d’un ciutadà barceloní que havia recollit 76 incompliments a les lleis que regulen la presència del català als comerços de la ciutat. Segons Clotet, l’ajuntament de Barcelona s’havia espolsat les mosques de sobre i havia tancat l’afer limitant-se a enviar una carta “de sensibilització” als tals comerços. I a partir d’aquí, l’autor es dedicava a deixar verds els socialistes i a inhabilitar-los com a defensors del català.
I bé. Doncs resulta que aquest 21 de setembre es va fer públic el pla d’inspeccions i sancions que l’Ajuntament pensa dur a terme, en aquest inici de curs, amb mètodes diversificats, en dos llocs concrets: un, la Rambla, i l’altre, els barris de la Vila de Gràcia, el Camp d’En Grassot i Gràcia Nova. ¿D’on ho va treure, en Jaume Clotet, que l’ajuntament de Barcelona tancava l’afer amb l’esmentada “carta de sensibilització”? ¿Tanta necessitat tenia d’abraonar-se sobre els socialistes encara que fos a base de falsedats?
I segona notícia. El mateix 21 de setembre, al Congrés dels Diputats, es va celebrar un acte commemoratiu del Dia Internacional de la Pau, coincidint amb els 150 anys del naixement de Pau Casals. El van conduir Ana Belén i Iñaki Gabilondo, i hi van participar representants polítics, culturals i socials. Després d’un molt bon discurs sobre la pau a càrrec de Francina Armengol, es va fer un repàs de la trajectòria del músic en què va quedar clara tant la seva tasca social i política com també, naturalment, la seva catalanitat, i es van interpretar peces emblemàtiques tant de l’homenatjat com també d’altres autors vinculats d’alguna manera a ell.
Fins aquí, tot molt bé. Però heus ací que hi havia algú disposat a deslluir la cosa. Sí, Junts no va voler assistir-hi. Amb dos arguments, pel que jo he entès. Un, perquè si es volia fer un homenatge a Pau Casals havia de fer-se en català. I dos, perquè el que ha de fer el govern espanyol, més que muntar homenatges, és aconseguir l’oficialitat del català a Europa.
De veritat, els que es presenten com els grans defensors de la llengua catalana, ¿ja s’adonen del que aconsegueixen amb aquests mètodes, tant els de la primera notícia com els de la segona? I més encara, ¿creuen que amb els seus mètodes antipàtics i tirant a fatxendes faran remuntar la llengua catalana? ¿Han analitzat mai la realitat del nostre país? I més en el fons, ¿els interessa realment promoure el català?
